Avantatges de llogar un habitatge

Llogar un habitatge és sinònim de “llibertat”.

La mentalitat del ciutadà espanyol sempre ha estat que és millor pagar una hipoteca que un lloguer, ja que la renda destinada al lloguer es considera “diners mal gastats”.

El 78% dels espanyols són propietaris del seu habitatge (per als hipotecats, en realitat el propietari és el banc fins que no hagin pagat el 100% de la hipoteca)

La taxa de lloguer a Espanya és d’un 22%, força baixa enfront de la mitjana d’Europa (31%), i molt per sota d’Alemanya (48%), UK (37%) o França (36%).

Tot i l’elevada distància que ens separa dels països “rics” d’Europa, la tendència és que el lloguer al nostre país sigui alcista. La tendència va començar a canviar a partir del 2007. La destrucció de llocs de treball va produïr milers d’impagaments de les quotes hipotecàries, milers de desnonaments i lamentablement, un toc d’atenció i d’humilitat per a molts dels nostres conciutadans.

Com podem veure en les estadístiques d’Eurostat, veiem que com més desenvolupat és el país, major és el percentatge de la població que viu en lloguer.

Tot això, acompanyat amb la “flexibilització” del mercat laboral, ha provocat un canvi en els nostres costums.
La generació “Peter Pan” o persones que viuen amb els seus pares per períodes més llargs que les generacions anteriors, la precarietat / escassa “estabilitat laboral”, i els canvis en els “tempos” de les relacions de parella (en temps passats si no et casaves als 30 eres un “solter / a) està provocant que, abans de prendre el pas decisiu i comprar un habitatge, primer es visqui de” lloguer en parella “. El que seria “un niu d’amor”. Mai millor dit, un “niu”. Els ocells construeixen el seu niu, s’aparellen, crien als seus pollets i després emigren al nord o al sud; és el seu “habitatge temporal”.

La generació “milenial”, són persones que s’adapten fàcil i ràpidament als canvis. La seva mentalitat és totalment diferent de la de la generació del baby boom de la dècada de 1970. Llogar un habitatge és sinònim de “llibertat”. El compromís adquirit amb el lloguer és “escàs” i si les coses van malament a la feina, o amb el teu nòvio/a, amb un mes de “preavís” quedes “lliure de càrregues”, t’oblides d’hipoteques, tipus d’interès i de deutes a 30 anys vista. El mercat laboral s’ha convertit en “global”; si llogues un pis i t’ofereixen una feina en qualsevol altre punt del planeta, pots dir: “OK! no problem “sense preocupacions.

Si barregem en una coctelera GENERACIÓ milenial/Peterpan + MERCAT LABORAL FLEXIBLE/GLOBAL + CANVI EN ELS tempos DE LES PARELLES = LLOGUER