El millor regal de la nit de Nadal.

Aquesta publicació va destinada a totes les famílies que estant descosides, sense estar trencades, han deixat de sentir el Nadal com a propi. Aquest va ser el meu regal de Nadal l´any passat … Des d’aquest regal, tot ha canviat, res ha tornat a ser el mateix.

Lamentablement el 80% de les famílies es troben en aquesta situació …

 

El meu regal de Nadal

 

No hi va haver més regals; només uns sobres, sota l’arbre de Nadal, amb idèntic contingut per a cadascuns dels membres adults de la família. Els nens, van tenir el primer dels nadals més “entranyables” que han tingut fins al moment.

SOBRE PER LA MARE                       SOBRE PEL PARE

SOBRE PER A GERMANS/ES            SOBRE PER CUNYATS/ES

Mare, el pare, germans i cunyats. Som aquí, com cada any; des de fa més de 40 anys … Vull desitjar-vos bon nadal a tots.

Aquest és el regal de Nadal més important que he donat mai a ningú; és el mateix regal per a tots els membres de la família. El seu valor econòmic és nul, però no crec que això sigui important.

Recordo quan era petit, que diversos dies abans de cap d’any no podia dormir dels nervis pensant en els regals que em portaria Pare Noël.

Han passat més de 30 anys des de llavors, i he perdut l ‘ “esperit del nadal”. En realitat, crec que tots (excepte els nostres fills) ho hem perdut.

La vida dóna moltes voltes, i potser (tant de bo m’equivoqui) aquest sigui el darrer Nadal en què estiguem tots. Per si de cas vull dir-vos unes paraules que sento de cor i que hauria d’haver dit fa molt de temps.

M’ha costat molt reunir el coratge i la humilitat per dir el que us diré ara; l’orgull, la ràbia i la rancúnia… no aporten res a les nostres vides.

Aquest any només vull que em feu un regal. Més que un regal, tinc 1 desig.
Desitjo que aquest Nadal sigui al mateix temps el darrer i el primer.

Desitjo que sigui el darrer Nadal en el que ens sentim amb escasses ganes de venir a sopar amb la família, sense il·lusió i sense motivació, i a partir d’ara, sigui la nit més meravellosa i esperada de l’any. Vull que sentiu la il·lusió aliena com a pròpia, vull sentir la vostra il·lusió com si fos la meva. No vull comprar-me jo els vostres regals, i que em pregunteu “que et dec”. No vull que us compreu els vostres i que me’ls cobreu.

Desitjo que em perdoneu per totes les coses que us hagi pogut dir i us hagin fet mal; no era la meva intenció fer-vos mal.
Jo, ja fa força temps, vaig decidir buidar definitivament la paperera on tenia guardats l’odi i la rancúnia, i perdonar.

Desitjo que poguem parlar de tot, de les nostres alegries, les nostres penes i les nostres preocupacions. Que poguem dir sincerament el que pensem, sense por d’ofendre’ns; al cap i a la fi som família i som les persones que millor ens coneixem entre nosaltres, ja que estarem junts tota la vida, des del moment en què naixem fins al moment en què morim.

Podem permetre’ns el luxe de dir-nos el que pensem, perquè ens estimem i una persona que t’estima sempre et dirà sincerament el que pensa; sense malícia ni males intencions.

Oblidem els mals moments, les males paraules, les enveges, els empipaments i el rancor.

Partim de zero.

El meu major desig és il·lusionar, sentir, plorar, riure, amb el vostre dia a dia, i fer meves les vostres vides i que feu vostra la meva. Desitjo que tornem a ser una família.

Vull comprar els vostres regals, sense necessitat de preguntar-vos QUE VOLS QUE ET REGALEU, perquè ho sé perfectament sense preguntar-ho.

Vull que sigui el primer, el primer de molts sopars en què tots tinguem ganes de veure’ns, de poder parlar de tot, de compartir les nostres alegries, les nostres penes, les nostres preocupacions de riure a riallades, de recordar els feliços temps passats de la nostra joventut i infància, de brindar per les nostres alegries i plorar conjuntament per les nostres penes.

Vull estar nerviós la nit abans pensant en els regals que em fareu; no vull regals cars, vull regals d’amor i afecte.

Vull que donguin les tres de la matinada sense adonar-me que el temps ha passat volant, vull acomiadar-me amb pena d’anar-me’n, i amb la il·lusió que l’any que ve serà encara millor.
Us estimo.

Després de llegir les cartes, van sobrar les paraules, llàgrimes, abraçades, i va ser la primera nadal veritable des de feia mooolt temps

Tinguem coratge, força i humilitat; podem CANVIAR EL NOSTRE MÓN, el primer pas per a canviar el món.

Gràcies per llegir-nos